Composition in gray

No sóc un argument creïble

R

Composition in Gray (Rag-time), 1919. Oil on canvas, 96.5 x 59.1 cm.
Peggy Guggenheim Collection. 76.2553 PG 40. Theo van Doesburg
© 2003 Artists Rights Society (ARS), New York/Beeldrecht, Amsterdam.

A petició d'uns peus sobre moqueta, una reflexió sobre The Americans. En aquest cas i sense que serveixi de precedent, no els retratarà Robert Frank sinó Albert Forns.



De viatjar per Europa n'he après alguna cosa, dels americans. Ells, els joves, es mostren prepotents i esbojarrats, i llueixen vehements la seva ignorància, la seva arrogància arreu. Confiats, exhibeixen la tirania i la supremacia interioritzada a base de sitcoms i films de guerra.

Aparta't, filthy spaniard, que vull acabar-me ràpid el museu i poder dedicar-me amb esmerç a la degustació de lambruscos diversos. Som els amos del món i ho sabem. Només passàvem revista als súbdits.



Els Americans adults, en canvi, són diametralment oposats. En la maduresa física dubten, i vénen a Europa a buscar consell. Són els grups de menopàusiques dedicant hores a les Uffizi, les vídues que amb curiositat fiten escultures. Parelles madures, torrades com gambes, recorrent el vell continent a la recerca d'una identitat, vagant per París rere una palpitació, intentant trobar-se entre ruïnes, pintures, tiberis i llibres.



A Europa la situació sol ser oposada. Els joves són els inquiets, els que exhibeixen dubtes i, temorosos i en silenci, intenten aplacar-los. Els adults són els confiats, els saberuts. Caducs.