Puig i Cadafalch
De petit et diuen que el què pensis abans de dormir continuarà al somni i t'ho creus. I t'escarrasses a pensar en aquella noia de pitram incipient o en l'últim joc d'en Super Mario.
Avui i sense voler-ho, la migdiada me la passo entrevistant a l'Antoni Bassas.
Mentir a mitges. Assegurar a mitges.
Primer casament proper. Entre el plor i la rialla, opto per la Xibeca.
Ser postmodern és dinar per 1'95 a un MacDonalds i deixar-te 5 euros en dos tristos cafès sols a la cafeteria del Pulitzer, deixant que la tarda s'escoli entre llibres encara tebis.
Llàstima de sensibilitat, la d'una gorda.
Millor fer-ne carn picada. Salvàvem negrets de la fam i acallàvem egos majúsculs d'una sola trinxada.
Avui i sense voler-ho, la migdiada me la passo entrevistant a l'Antoni Bassas.
Mentir a mitges. Assegurar a mitges.
Primer casament proper. Entre el plor i la rialla, opto per la Xibeca.
Ser postmodern és dinar per 1'95 a un MacDonalds i deixar-te 5 euros en dos tristos cafès sols a la cafeteria del Pulitzer, deixant que la tarda s'escoli entre llibres encara tebis.
Llàstima de sensibilitat, la d'una gorda.
Millor fer-ne carn picada. Salvàvem negrets de la fam i acallàvem egos majúsculs d'una sola trinxada.