Monday

ull de bou


La vagina no es más que un orificio
Houellebecq



El drama de la meva existència és que els meus somnis han acabat en tragèdia i només em queda la comèdia, viure d'ismes (cinisme, alcoholisme) per no ofegar-me en la burocràtica rutina. D'acord, menys teatralitat. Ho torno a intentar. La meva misèria, deia, és que no he estat capaç de tenir somnis que perduressin, i com a bon fill de l'opulent societat putrefacta en què vivim, m'he cansat de seguida de tot. De viure per la ciència, de viure pel cinema, de viure pels llibres, de viure per escriure. M'agrada veure-ho com que he estat un paio amb criteri, i em dic a mi mateix que m'agraden massa coses com per tancar-me amb un tema i convertir-me'n en un obsés malaltís, perfectament degollable. Però no és així. La veritat és que no he estat capaç de res, a la vida. Tot m'ha vingut donat. No he fet cap gol, he fallat totes les ocasions que m'arribaven, i si continuo mantenint una certa capitalització és per un instintiva tendència al màrqueting, a vendre'm. La lamentable qualitatiu de la majoria d'éssers que m'envolten també juga a que, vist en perspectiva, un paràsit com jo guanyi forces punts. La meva vida econòmica és breu, dues línies: renunciar a somnis que requerien inversió per convertir-me en engranatge, esclau, mà d'obra qualificada per a feines infectes. Una puta prostituta intel·lectual, per entendre'ns. I venent-me les dioptries per collonades que no m'interessen m'he acabat trobant aquí, enganxat, enganyat i dependent d'un sou de misèria que em costeja els ansiolítics. Mandra de fotre un cop de puny sobre la taula, mandra de timonejar res. Surar corrent avall, fins al recol·lector o la depuradora. Desídia doncs, per tot, fins i tot per escriure això, que ja es fa llarg i no reflecteix el que volia dir-vos. De fet crec que no volia dir res, podia perfectament haver-ho deixat en una onomatopeia de borratxo, en un gemec de rebuig per tot i tothom. O deixar-ho en una mirada de suficiència, per tot seguit fixar la mirada cap a una altra banda, en el buit. La verdadera salud.