cabestrillo i kiwi

Continuo donant-li voltes a un sanatori poètic, a una comuna blogger.
No puc deixar de veure'm amb vuitanta anys, lamentant-me d'haver passat una vida tant sols visitant-vos dos cops al dia, matí i nit, des d'aquest balconet digital fet per xinos.

Balcó fred i
sense geranis.
Viure sense parlar del temps
o de quan se'ns casen les filles.


Començo a comptar. No, no miro.
Diumenge començaré a buscar-vos.
Us trobaré a tots.