Llistat d'expedients baremats
El dia que en faig vint-i-sis puc plantejar-lo de dues maneres:
- Afrontar-lo amb energia i vitalitat, fa sol, "hoy me siento bien", momento All-Bran, ènema de cafeïna matinal. Sortir al carrer en plan "tinc la regla" i somriure a les mares solteres que, arrossegant els fills a l'escola, em contestaran amb la mirada "tu puta madre" estàndard. També puc fer una llista de propòsits que es quedaran en això, currar-me un polvet o si tinc poc temps, pagar-me'l, comprar-me còmics a Amazon o el catàleg de la retrospectiva de la Sophie Calle al Pompidou o convidar els amics a naufragar en un mar de gintònics -de conys és massa car i no sé les nòvies què pensaran. Fer com si res, aguantar xapes i xaparrons i somriure, somriure molt, que avui és el meu dia. Dir-me "no esperaves la primavera, John Fante?" i autoconvence'm que ja és aquí, que la rinitis de cada matí i el 8 d'abril marquen l'hora de florir, de sortir de la crisàlide i aplicar-me el puto get a life.
- També puc afrontar-lo d'una manera una mica més negre, en plan tempesta, com el temps que hauria de fer. Lamentar-me d'aquest pou de 8 metres quadrats en el què visc, d'hipoteca vitalícia i llit de matrimoni massa buit de tu. Plorar perquè em fa mal el canell, cada dia més i el metge no m'ha donat hora fins d'aquí una setmana, el molt mamó, tot i veure que es tracta d'una emergència nacional. No em puc imaginar tota la vida amb mal a la mà, la veritat. I a sobre veig la Chacón per la tele i em foto de mala hòstia. En fi. Deia que puc torturar-me amb això de l'edat, com fan algunes mares, i també puc caure en l'autoengany del compte enrere, un dia menys per triomfar, un dia menys per trobar-la, etcètera. Masturbació estàndard, oci barato, adormir-me amb Lipovetsky i David Duchovny. Consols del desequilibrat, d'una autèntica piranya social. De vegades tota la història de l'art em sembla escandalosament insuficient.
- Afrontar-lo amb energia i vitalitat, fa sol, "hoy me siento bien", momento All-Bran, ènema de cafeïna matinal. Sortir al carrer en plan "tinc la regla" i somriure a les mares solteres que, arrossegant els fills a l'escola, em contestaran amb la mirada "tu puta madre" estàndard. També puc fer una llista de propòsits que es quedaran en això, currar-me un polvet o si tinc poc temps, pagar-me'l, comprar-me còmics a Amazon o el catàleg de la retrospectiva de la Sophie Calle al Pompidou o convidar els amics a naufragar en un mar de gintònics -de conys és massa car i no sé les nòvies què pensaran. Fer com si res, aguantar xapes i xaparrons i somriure, somriure molt, que avui és el meu dia. Dir-me "no esperaves la primavera, John Fante?" i autoconvence'm que ja és aquí, que la rinitis de cada matí i el 8 d'abril marquen l'hora de florir, de sortir de la crisàlide i aplicar-me el puto get a life.
- També puc afrontar-lo d'una manera una mica més negre, en plan tempesta, com el temps que hauria de fer. Lamentar-me d'aquest pou de 8 metres quadrats en el què visc, d'hipoteca vitalícia i llit de matrimoni massa buit de tu. Plorar perquè em fa mal el canell, cada dia més i el metge no m'ha donat hora fins d'aquí una setmana, el molt mamó, tot i veure que es tracta d'una emergència nacional. No em puc imaginar tota la vida amb mal a la mà, la veritat. I a sobre veig la Chacón per la tele i em foto de mala hòstia. En fi. Deia que puc torturar-me amb això de l'edat, com fan algunes mares, i també puc caure en l'autoengany del compte enrere, un dia menys per triomfar, un dia menys per trobar-la, etcètera. Masturbació estàndard, oci barato, adormir-me amb Lipovetsky i David Duchovny. Consols del desequilibrat, d'una autèntica piranya social. De vegades tota la història de l'art em sembla escandalosament insuficient.
Llençat per A a les 12:46 AM
