pintar cares

Pintem perquè amb la vida no n'hi ha prou
Miquel Barceló

La lletja sóc jo,
flagell en mà,
intentant desfer-me d'aquest no-res tan transcendent.


Viurem al nostre sofà canoa, sofà saló, sofà transbordador i llegirem Proust i Faulkner i Gide i beurem Priorat, poc -bé, el just- i farem sexe i m'escorreré a als teus llavis i et tacaré els pòmuls i la cara que endevinaré rere la lleterada serà la meva.


Avui no me'n vaig a dormir sense nedar en la tocata i fuga.