La isla bonita (escolta el paqui del ciber)

e non mi pesa, la lunga attesa

Vinc d'un campament hippie al mig del bosc,
entre la dessalinitzadora i el Blue Bar.

El jefe era un tal Guy Montag,
i m'explicava no sé quina història de catedrals.
Quan s'entretenia descrivint les virtuts
d'una tal Lady Aliena he pirat.

N'hi havia un que volia parlar-me d'Ulisses Lima
però li he dit que no m'aixafés la guitarra.

Em proposaven quedar-m'hi,
ser el de L'escuma dels dies,
passo passo, he dit,
passo d'explicar la mateixa tragèdia cada dia.
Ja ho feia al blog i lo he dejado.

En una illa catalana
plagada d'italians i alemanys,
Boris Vian és omnipresent.