Obelisc

Setmanes angleses de calor africana, aquestes últimes de juliol, de no saber a quin dia vius, quines hores dorms, a on cony pertanyo, homeless a la meva pròpia vida, estranger als meus dominis, apàtrida total. Sort del capitalisme que m'anestesia, ara un sopar, ara un teatre Grec, ara un Bieito al Liceu. Planifico desfetes a concursos literaris, aplano el camí de la derrota final. D'aquí una trista setmana inundaré París.




El llibre del Martí Sales és un si però no: si voleu literatura postmoderna visiteu els nostres enllaços, cony.