Gintònic mon amour

All the kids wanna sniff some glue
All the kids want somethin' to do.

Ramones

Avui és un d'aquests dies en què m'encantaria tenir un bloc mocador. Un d'aquells antres decrèpits, plens de regalims enganxifosos en diversos graus de solidificació, fascinants pous de brams i gemecs, una cripta de lamentacions 24/7.



O un bloc coixí, per mossegar-lo i cridar, i deixar-m'hi alè, jing i qi, i en acabat, com sortint d'un síncope, colpejar-lo foll, fins que cedeixi -ell- per acabar abraçant-m'hi com si d'un bloc de la modalitat anterior es tractés.



O tenir un bloc Mi primer diario Fever, amb candauet i un toll de confessions: les d'amor en boli bic rosa, les d'amics en boli bic verd. I amb dibuixos, retalls de la Superpop i les entrades de cine de fa tres setmanes, quan els pares em van deixar anar-hi amb tots els de la classe... entre ells l'Enrique, que em va magrejar de valent, només per sobre, això sí. En un bloc d'aquest tipus avui hi deixaria la pàgina en blanc: encara no tindria boli bic negre.



O si fos un punk de la vella escola [no d'aquests de pares rics] avui em tallaria les venes, però en broma. Pillaria una caraja monumental, intentant fotre'm alguna cosa més bèstia però sense insistir-hi: no tinc ni un xavo i el whisquet ja baixa bé. A cada glop, en silenci, avaluaria una manera diferent de matar-me sentint la cremor de l'alcohol a la gola. Cap a les quatre, en Mike i la Trixi -Miquel i Teresa- es posarien a follar al vell mig del local al sentir la seva cançó [Now I wanna sniff some glue]. Voldria aprofitar per fer-me una palla tranquil·la, però seria en va veient el rigor mortis que em penja entre les cames. Ja m'hauria decidit: tallar-me les venes. Però, merda, al lavabo només hi haurà xeringues. Acabaria adormint-me contra la nevera, i em llevaria l'endemà amb les llepades espitoses del gos d'en Johnny, que hauria trobat alguna paperina perduda. Obrint la finestra, pensaria "Hòstia, fa bon dia" però a l'instant la realitat se'm faria evident:

"Collons quina ressaca".