Sunday

Moleskinerie


"Regala records"
Publicitat massa lúcida



Inequívocs

La distància ens fa ferotges. La proximitat, terribles.
La constància ens enfebra. La inconstància ens atrofia.
Inspirar empresona, expirar allibera.
La bona voluntat que és agre. La mala llet que ens vigoritza.
L'amor que mata, la ferida que sana.
L'impossible palpable. El possible fugisser.
I tota paraula m'irrita,
i tot silenci em cou.

Existir i desexistir, les dues cares
d'una moneda... fora de circulació.


NOTA: El títol no té [massa] recochineo.


i un altre...



El diable ho té tirat, amb mi

Avui pagaria tres ànimes per poder passejar per París.


Teletransportar-me al Champs du Mars
i allí fitar-la, imponent, aguantant la respiració,
viure el Quai Branly sota la pluja fina,
sentir al Palais du Tokyo els reis mags a l'estòmac.
Baixar per Avenue du Président Wilson essent de Gaulle per uns instants,
pujar per Avenue Montaigne i somiar amb el Plaza Athénée il·luminat,
èxtasi als Champs Élysées, monumentals,
petits i grans Palais entre petits i grans bassals,
llàgrimes fins a la Concòrdia.



I morir-hi.

Radiant.



Podeu fer-vos les mateixes palles que jo amb Google Maps... Una delícia!
[Malgrat el Branly no aparegui ni construït!]




Bola extra:



Deixant-vos-hi la vista tastareu les gotes de pluja...