com si escrivís en serio
Anàvem
per Castella i Aragó i cada dia
fèiem l'amor i la maleta
Ivan Tubau
per Castella i Aragó i cada dia
fèiem l'amor i la maleta
Ivan Tubau
Fa dies que estic a punt d'esclatar
i no esclato. I no per falta de ganes.
Tot són interrupcions, banals, supèrflues, vàcues, miserables interrupcions. Eleveu interpel·lacions, preguntes tontes, obvietats prescindibles, destil·lats de trauma a la categoria d'obstacles en la meva catarsi silenciosa.
i no esclato. I no per falta de ganes.
Tot són interrupcions, banals, supèrflues, vàcues, miserables interrupcions. Eleveu interpel·lacions, preguntes tontes, obvietats prescindibles, destil·lats de trauma a la categoria d'obstacles en la meva catarsi silenciosa.
Inflat de referents dements ambivalents d'aquells, inflat d'interaccions que no són res però ho acaparen tot, inflat de respostes per donar, cansat d'escoltar. Sou el flagell del remer, el tic tac del qui espera, la gota xinesa del torturat.
Pessigades, empentes, trucades, ofecs en gots d'aigua importunant el que és més important:
ser.
I llavors el veus a ell, que s'asseia cada dia, obria l'ampolla de vi, i començava a repiquetejar la màquina, talment com un pianista endut pel frenesí, Nova Orleans o vienès, tant li fa. Dia rere dia rere ampolla rere tactactactactac rere cling rere tactactactactac rere pausa... glupglupglup rere tactactactac rere "There's another one. Let's celebrate with another german wine".
I a tu en canvi t'envolten Nesteas de catòlica i pirats de terapeuta, i cliques botó dret i els sinònims et resulten estranys, i et tanques a l'habitació i te n'adones que ja no és teva, i mires per la finestra i no reconeixes on cony ets, i surts al carrer i les cares et resulten hostils, i et mires al mirall i hi veus algú altre, un titella amb cara de ser profundament infeliç, que quan intenta somriure resulta un monstre i a qui li donaries 5 bitllets perquè li mamessin amb urgència.
I vas i compres vi i per acabar-ho d'adobar, vas i l'obres, a mitja funció, i resulta ser dolent. Dolent de gust, dolenta la funció, dolentes les expiracions, dolenta la ressaca de l'endemà al matí. I dius merda, i escriu merda, i la merda ho inunda tot, ho és tot. Tot esdevé merda, tot s'emmerda, tot és merda.
Tot és res.
I si fos una poetessa de merda, de les que guanyen premis i són profundes fins a perdre-hi el penis, acabaria la pàgina escrivint alguna cosa com "desexistim".
El que deia fa un moment.
Pessigades, empentes, trucades, ofecs en gots d'aigua importunant el que és més important:
ser.
I llavors el veus a ell, que s'asseia cada dia, obria l'ampolla de vi, i començava a repiquetejar la màquina, talment com un pianista endut pel frenesí, Nova Orleans o vienès, tant li fa. Dia rere dia rere ampolla rere tactactactactac rere cling rere tactactactactac rere pausa... glupglupglup rere tactactactac rere "There's another one. Let's celebrate with another german wine".
I a tu en canvi t'envolten Nesteas de catòlica i pirats de terapeuta, i cliques botó dret i els sinònims et resulten estranys, i et tanques a l'habitació i te n'adones que ja no és teva, i mires per la finestra i no reconeixes on cony ets, i surts al carrer i les cares et resulten hostils, i et mires al mirall i hi veus algú altre, un titella amb cara de ser profundament infeliç, que quan intenta somriure resulta un monstre i a qui li donaries 5 bitllets perquè li mamessin amb urgència.
I vas i compres vi i per acabar-ho d'adobar, vas i l'obres, a mitja funció, i resulta ser dolent. Dolent de gust, dolenta la funció, dolentes les expiracions, dolenta la ressaca de l'endemà al matí. I dius merda, i escriu merda, i la merda ho inunda tot, ho és tot. Tot esdevé merda, tot s'emmerda, tot és merda.
Tot és res.
I si fos una poetessa de merda, de les que guanyen premis i són profundes fins a perdre-hi el penis, acabaria la pàgina escrivint alguna cosa com "desexistim".
El que deia fa un moment.
Llençat per A a les 1:09 PM
