segell

I vas caminant pel carrer, amb el teu nou abric gris, lluint un somriure que no saps ni d'on surt, i la veus allí, a la llunyania, inconfusible amb aquell cabell vermell, i et sembla, juraries, que t'està mirant i uns passos més endavant, quan la miopia ho permet, ho confirmes, t'està mirant, i continues caminant i ella camina cap a tu, i tu et fas el distret, rius per dins, mostrant el teu perfil guapo, i llavors tot passa de pressa, ella travessa sense mirar i tu corres a auxiliar-la i tot allò...

I al final, quan et diu el Hello stranger, et fons.