cuidado suave

Si pogués, reduiria el meu cervell a una funció: pensar-te
març de 2007

I viatges país amunt, país avall, pàgina amunt, pàgina avall, passat amunt, passat avall, cossos amunt, cossos avall, i no hi ha viatge perquè no hi ha país ni pàgines ni passat ni cossos i només hi ha aquell cràter immens i les tanques que vas instal·lar-hi aquell dia gris de novembre -tan mediocre, tan deslluït, tan poc èpic, tan merda, en definitiva-, aquell dia gris de novembre, empassant mocs i col·locant tanques d'esma, sense pensar, encara aliè a la M-A-G-N-I-T-U-D D-E L-A T-R-A-G-È-D-I-A, unes tanques que encara ara no t'atreveixes a travessar, i això que ja passa dels quaranta dies i les crostes han caigut, o te les has cruspit, o ambdues coses alhora.


Entrar-hi i arreglar el jardí
o deixar el sot intacte, mausoleu a la desaparició, com si estigués pirat
o posar-ho tot en venda i que s'hi instal·lin alemans
o marxar i deixar que a la resta del prat, fora del cràter, també hi creixin males herbes.