crec que he endevinat l'ofici

Avui m'he trobat a la poppie de l'Autònoma al tren, tornant de Barcelona. La número 13.012, concretament. Compartim trajecte dos cops per setmana, ella amb el seu Trainspotting d'Anagrama que no acaba ni a tiros i jo amb el meu Lipovetsky que també agonitza. Encara, però, no ens havíem dirigit la paraula. Avui ha vingut a seure davant meu, i m'ha preguntat pel Joan Miquel Oliver que llegia. Li he dit que està bé, no és com A Rússia però és fantàstic, una delícia. No és un llibre de veritats contundents, és l'atmosfera, és el lèxic, és la dansa extraterrestre que ballen les neurones del paio i això es nota a cada frase. I té aquesta patxanga literària tan blocaire que m'encanta. Què voleu, estava nerviós, no m'ha sortit res millor. Ha dit que vale i m'ha dit que era d'un poble proper a Granollers i que bueno, això d'agafar el tren per anar a l'autònoma és un pal. Després de l'intercanvi de tòpics, ens hem dedicat a mirar per la finestra. Al final li he regalat el llibre amb el meu email escrit en lletra tremolosa, per si em vols escriure dient què et sembla, he dit amb una veu inaudible. Crec que no m'ha entès. Ha somrigut i ha marxat. Fin.