vies làcties

Qui dels dos és Lluna
i qui dels dos planeta Terra
no ho sé encara, Anna Gual.

En cràters, forats i ferides
guanyes tu i de llarg,
jo m'afanyo a tapar-me'ls
d'arbres, gratacels i oceans.

Llunàtic ho sóc més jo,
carregant arreu planetaris,
tu toques més de peus a terra
i ets de cavar pous i amagar-t'hi.

Gravitem l'un al costat de l'altre,
enllaçats, rodolant amb vertigen.
Parlar de dependències és obvi:
ni que sigui a nivell planetari
ningú ens desfarà les simbiosis.