armistici

Avui és un dia d'aquells de "em rendeixo".
Em rendeixo,
en serio,
vull ser un de vosaltres,
renuncio al meu cervell privilegiat.
Vull tonteria,
vull estupidesa,
vull aguantar amistats infumables,
vull riure ocurrències estúpides i ballar davant cetacis
i follar pels puestos
amb putes i lletges
i enamorar-m'hi,
en serio, enamorar-m'hi i que m'embruixin
encara que em llevi als quaranta anys un dia i salti per la finestra,
em rendeixo,
en serio,
em rendeixo,
vull apagar-me el cervell,
prou voltes prou prou prou prou
prou patir, prou laments,
vull viure aquestes vides playmobil que tan us fan riure i plorar,
acostumar-me a les no decisions, al no pensar,
al plaer bluf, el riure fals, l'orgasme sec,
en serio, m'ho quedo,
em quedo amb 5 verbs, 4 pelis, 3 cançons,
sempre el mateix bar,
sempre la mateixa disco,
sempre i a diari els mateixos mateixos.
Em rendeixo,
en serio,
deixo d'escriure, si cal,
abandono el criteri propi,
renuncio els llistons,
a partir d'ara tots sou intel·ligents,
en serio, sou l'òstia d'intel·ligents,
més del que us penseu, en serio,
uau, que afortunat sóc de viure envoltat
d'aquest magnífic capital humà,
sou l'òstia, gràcies gràcies per acceptar-me
one of us, no m'ho mereixo.
Em rendeixo,
en serio,
enmanilleu-me,
porteu-me amb vosaltres i sodomitzeu
el meu cervell, submergiu-lo en la vostra rutina
i no caldrà lobotomia,
en serio,
serà automàtic
i m'he rendit,
de debò,
no oposaré resistència,
apagaré sarcasme i cinisme
i amargors i insults,
ara us admiro,
en serio, sou l'hòstia,
visca, iuju, xaxiguai,
viure així és l'hòstia, tu,
adéu angoixa, tot és fàcil,
tot és assequible, res és complicat,
riure és gratis,
follar es recepta,
l'alcohol no revel·la, només agermana.
Això és vida, tu,
gràcies, gràcies,
no sé com he pogut viure tants anys enganyat.