reeducació

Te quiero bastante

Les dones havien estat febles, en especial al principi de tot. Havien necessitat viure sota la tutela d'un protector poderós, i per això havien inventat l'amor, però ara s'havien convertit en fortes, eren independents i lliures, i havien renunciat a inspirar i a experimentar un sentiment que ja no tenia cap justificació concreta. El projecte mil·lenari masculí, perfectament expressat en els nostres dies per les pel·lícules pornogràfiques, que consistia a treure de la sexualitat qualsevol connotació sentimental per dur-la al camp del divertiment pur, en aquesta generació havia trobat, finalment, com acomplir-se. El que jo sentia, aquests joves no podien ni sentir-ho, ni tampoc entendre-ho amb exactitud, i si haguessin pogut, haurien sentit una mena de ràbia, com davant d'una cos ridíicula i una mica vergonyosa, com davant d'un estigma de temps més antics. Havien aconseguit, després de decennis de condicionament i esforços, havien aconseguit finalment extirpar dels seus cors un dels més vells sentiments humans, i ara ja estava fet, el que s'havia destruït no es podia refer, no més que els trossos d'una tassa trencada es podrien assemblar a ells mateixos. Havien aconseguit el seu objectiu: en cap moment de la seva vida no coneixerien l'amor. Eren lliures.

Houellebecq, la possibilitat d'una illa