last exit to nowhere

- Una cosa, això que has escrit va sobre mi?
(hahahahahahahaha au vinga, i sobre qui vols que vagi, sinó? Per sort i per desgràcia -tot a la vegada- ets l'única persona amb qui he gastat les meves hores aquesta tarda, o aquest matí, o els darrers dies. Ets l'única que em baveja, darrerament, l'única que esmerça esforços patètics a captar la meva atenció. I ho sento noia, però no duc cacauets a sobre. Sobre qui podria escriure, sinó? Estar amb tu és un doll de literatura, només cal posar el garbell sota el raig d'aigua i triar entre el centenar d'insults que en pocs segons hi acumulo. Escric sobre el que visc, sobre el que m'envolta, sobre les meves putes obsessions quan les trec de la gàbia, d'aquestes parets manicomials, i les deixo que volin i s'estavellin contra els quatre que, us reconec el mèrit, encara m'aguanteu. És clar que escric sobre tu, per favor, aviam si a partir d'ara deixes de preguntar-ho, hi reflexiones i m'estalvies haver-te de tancar un altre cop la porta als morros, que no et pensis, tampoc m'agrada ser un fill de puta en lletra escrita. Moltes gràcies maca, molt amable)
- Nono, tot el que escric és inventat.