La polla de Felipe es cojonuda

Suave cruje el mascar de
la vaca por toda la eternidad
Kerouac

Habitació segona

Hi ha dones que són prestatges que són cadires que són calaixeres que són mobles bar que són armaris que són aigüeres que són taules de planxar. Llavors hi ha les dones llar de foc.




El poeta suprem

A vosaltres, les poetesses

Adoro
la polla del poeta suprem.
És vella i tova i pansida però és
la polla del poeta suprem.
Està ben flàccida i descolorida però és
la polla del poeta suprem.
Té mal gust i els pèls tots blancs però és
la polla del poeta suprem.
No és lírica ni metafòrica però és
la polla del poeta suprem.
La xuclo amb traça -no sóc gasiva- perquè és
la polla del poeta suprem.
El miro als ulls i ell se m'excita, estimo
la polla del poeta suprem.
De sobte comença a vessar poesia,
la polla del poeta suprem.
Empasso amb fúria tota sapiència de
la polla del poeta suprem.
M'eixugo mentre esbufega, pansida
la polla del poeta suprem.
M'engega ràpid i marxo, rendida a
la polla del poeta suprem.
Ja sóc poetessa, quina alegria, tot és gràcies a
la polla del poeta suprem.


(accepto adaptacions, bisos i demés drogues dures)