vici i subcultura

No, fuck you, Montgomery Brogan

Hi ha dies que insultaria a tothom, renegaria de les amistats, de la memòria traïdora i els somnis ensucrats, dels bloggers que segueixo i la seva vida vàcua, purpurínica, despotricaria d'aquesta pressió estúpida que no sé d'on surt però que m'encanta aguantar, i just quan t'hi poses, just quan comences a renegar de tothom, te n'adones que no, que la culpa és teva, 'Monty es el macho', que t'has transformat en el puto zero verd de la ruleta, incòmode i temut, on quan hi cau la boleta tothom perd i s'ho acaba emportant tot la puta banca. I sí, senyor Garriga, renego perquè em surt de dins i no sóc jo, és la meva ànima que diu puta i diu collons i diu hòstia consagrada, parlant com un bon mal poeta, i què passa?