Fraga i Morella

No l'amor, sinó els voltants és allò que val la pena...
Pessoa

M'assalten paraules com marasme mentre et penso eixarrancada, aliena a tot, llegint un llibre qualsevol i oferint-me figuera figues mangos taronges nous de macadàmia i crêpes de jambon. No hi ha cel ni terra ni ocells cantant, posa-hi un fons blanc estudi fotogràfic o aquella platja blanca com la meva virginitat, i allà els teus pits com dos fruits excessius amanyagats a dalt de l'arbre, jaient com aquell qui mandreja sota els llençols, negant-se a caure, glopant encara una mica més de saba, arribar cinc minuts tard cada jornada. Maragdes de cine, globus terraquis temptant la gravetat i enrient-se'n, descarades. Pits totals, descomunals, Rothko vermell i negre del Pompidou. Desbordament de búfals, pantalla blava, litres de bava. T'estimo tot i llunyana: sol o amb cítara, calendaris, ramats, cinemes o arxipèlags de poetes, cap d'ells et conjugarà com jo.