I feel like fighting today

Seuen tots dos sota les estrelles, els peus enfonsats a la sorra blanca, recolzats en una barca que descansa de la marea. Ells també descansen. El vent que sacseja els arbres m'hauria de sacsejar a mi també, pensa, aixecant la vista a la verdor esclatant i inspirant amb força, intentant flairar bemols o octaves. Quan nota que no ho aconsegueix, s'acomoda a la butaca, i intenta concentrar-se en l'obra. El protagonista aguanta la noia, morta: és l'escena del ganivet. Llavors tots ballen. No entén res, però se la nota tota dura dins els calçotets. Enrogit, decideix acostar-se al riu, que fa estona que intueix proper per la remor d'aigua. Allà veu tot de canalla llançant-se a la piscina al ritme del xiulet del monitor, travessant-la amb braçades agòniques i esperant-se a l'altra banda, passant fred fora de l'aigua. Va cap allà, travessant tota l'aula, i acarona al més petit de tots, el que encara no fa dibuixos i plora i els mocs li cauen sobre la bata blava, quadriculada. Li diu que no passa res, home, que no passa res, que estava massa nerviós i per això ha destrempat, que ja funcionarà la propera vegada. Ell gruny i agafa les escales automàtiques direcció enlloc, planta octava oportunidades. Espera uns segons que semblen hores i a la senyal del director, colpeja el triangle tres vegades. Hores més tard, sobre la sorra, sota la nit estrellada, es desperta xopa i masturbada.

***

-Viure d'això, com si hi hagués vida i hi hagués això i valgués la pena viure i valgués la pena això- conclou ella, enfurismada.