Love at first sight

Diu la teoria,
de l'evolució,
que venim dels micos,
quina aberració.
La Trinca

Aquí y ahora (Transhumància poètica)

Hi ha més places que carrers,
més turista, menys pagès,
tot de homeless als caixers.

Femers que valen diners,
més estilistes, menys barbers,
putes, ionquis i mariners.

Plaça X, al barri Y, esglèsia Z, per ser més exactes.
Terrasseta qualsevulla, mobiliari amfibi:
Carpintería metálica i sombrilles San Miguel.

La Candela, bar simpàtic.
Ambigüitat estètica de tarifes definitòries.
Flora barata a preus d'escàndol.
I la fauna... de sempre.


Bohemis de patilla, mariques d'etiqueta,
guiris de targeta, gossos en bicicleta:
La puta esquerra verda.

Donotes de bandera, pubilles de senyera, madames de bitlletera.

El cínic a grito pelao,
la coqueta, escombrant escaletes,
i l'argentina, sempre de tornada.
Tres vespinos: gent moderna.

La tarda acaba quan el xino llança l'última moneda.
jungla, mitjana i cendrer,
res ens fa sentir més bé.



________________________________________

Les patates velles
s'arruguen de pell
igual que tot Cristo
quan es torna vell

Iniciem la crònica del primer i últim recital de Poetes Vallesans a l'Horiginal (antro deliberadament analfabètic) amb la que potser fou la peça més lamentable d'una llarga nit plena de peces lamentables... i vi gratuït. Però abans de passar a fer-nos una idea de la Magnitud de la Tragèdia [trompetista perpètuament erectil] i/o -tasca que suposarà una abstracció numèrica mai vista, que intentarem resoldre amb l'ajuda de supercomputadors d'alcohol- deia, deia que abans de passar a la descripció Planòfila dantesca de la congregació de nerds, intentarem buscar adjectius que descriguin el nerdest de la nit, un tal Albert Forns que, des de Granollers i havent perdut la vergonya dignitat pel camí, va dedicar-se a barbotejar subnormalades a un ritme endimoniat, fins al punt de cridar l'atenció als ojeadores dels Special Olympics, que ja treballen per fer-ne una disciplina competitiva el 2008.
La qualitat poètica del granollerí en qüestió era comparable a la d'un càntir, i inferior a la dels condons Durex Jeans, coneguts malgrat mediocres rapsodes del cinturó metropolità. La carrera del tal Forns s'ha de definir com a meteòrica, concretament de quatre minuts coma alguns segons més igual [i a tu, suposo]. Comer només va picar quatre nachos, però l'organització de l'acte, reunida d'excepció, va considerar que el premi era per ell i que fotés el camp d'allà. Acte seguit, al camp d'allà va estirar l'esterilla i, bo i descalç, es lamentà que al shawarma proper l'amigo no vengués birra.

_______________

Objecte d'estudi: Text excessivament melodramàtic i depressiu/depriment, propi d'éssers sense valor pel suïcidi malgrat haver-ne memoritzat el decàleg. Recursos mal utilitzats en una narració infumable, moltes lamentacions i un to derrotista que provoca poc més que somriures pietosos.

El subjecte presenta alteracions intel·lectuals profundes, ratllant l'estupidesa en alguns moments. Des d'un punt de vista psicològic, detectem evidents brots esquizofrènics que ens porten a creure que, malgrat no ser família, ha heretat "maneres" d'un conegut squizo local.