night and day o dia i nit?

Nadal és llevar-se tard i, inevitablement, ressaca. Nadal són 4 canalons i una atipada de canapès, combinat de caves i degustació de torrons. Són 6 hores davant el PC, un parell de pelis [la mighty Afrodita i l'apocalíptic docudrama de l'Al Gore] i dues-centes entrades als blogs habituals. Nadal és tancar la nit a la millor sala de ball del planeta, un colúmbid que paradoxalment sobreviu amb una ordre de tancament. Nadal és traginar els centenars (no és broma) de llibres que m'obstrueixen l'habitació per tal d'encabir-hi els nous.

Anotació per quan tingui fills: Ensenyar-los el goig i la utilitat de les biblioteques públiques amb la mateixa insistència que les taules de multiplicar.

Anotació per mi mateix: Aprendre a sortir de les llibreries tal com hi he entrat, és a dir, sense cap llibre de més. Si de cas, apuntar-me els títols que em compraria per obligar-me a bibliotecar-los.

Anotació sobre el tal Cris Juanico: No nano, no era això. Per normalitzar la música catalana cal inventar, cal fer jazz, cal fer de crooner, muntar un grup heavy o arreplegar unes maraques. El que vulguis mentre inventis, mentre creïs alguna cosa nova, alguna cosa digna de defensar. Això d'agafar peces clàssiques de la història de la música [anglosaxona] i fer-ne una versió catalana està suadíssim i queda de pena. La veu bonica que tens, maco, dedica-la a crear peces noves, que probablement les escoltarem més de gust que les destrosses que fas als nostres clàssics. Va home, què collons és això de fer versions? D’acord que Espanya és tercermundista, però des dels Sirex que no gosàvem fer patranyes d'aquest tipus, per Frank Sinatra, hòstia.