Anna

Saber no tenir coneixements és una virtut;
no saber tenir coneixements és un error.
El savi no erra, perquè erra en errar.
L'única manera de no errar és errant en errar.
Laozi

Al veritable anunci d'Anna de Codorniu hi apareix una noia de somriure divertit, vestida amb un jersei pastel i una bufanda enorme, arribant a Barcelona després d'uns mesos d'Erasmus.

Al veritable anunci l'Anna -no ho diu enlloc, però tots sabem que ella és l'Anna- besa a tota la família, que l'espera a l'aeroport, travessa Barcelona en cotxe, fixant-se en la torre Agbar, brillant damunt la neu. Arriba a casa i abans de desfer la maleta corre a estirar-se al seu llit enyorat.

Al veritable anunci d'Anna de Codorniu la veiem celebrar el sopar de Nadal amb els de casa, rient de les ocurrències del tiet graciós, i de passada, com qui no vol la cosa, veiem que sobre la taula hi ha una ampolla del cava en qüestió.

Al veritable anunci d'Anna de Codorniu la veiem abrigar-se i sortir de casa acabat el sopar, córrer pels carrers de la seva ciutat de províncies -també nevats, es clar- i picar a un timbre d'una casa qualsevol. Allí hi celebren una festa els seus amics, que hi són tots i la reben emocionats. Allí encara riu més, allí encara és més feliç, allí també beu Anna de Codorniu.

Això seria un anunci com déu mana, glamourós de mena, i no l'horterada kitsch de cada any, plena de guapos i guapes d'elegància aparador de "El Corte Inglés", bevent cava a la platja de la Mar Bella.

Quinta planta:
Carteristas de metro, mendigos agresivos y críticos literarios.
Deconstructing Harry

L'infern necessita una ampliació. Lloc pels publicistes JA.