El viatge a París es produirà demà passat.

Cansa l'anhel de tenir més i de la mateixa qualitat que el poc
Anna

No sé fer malabars.
Vaig aprendre a torturar tres taronges per associar aquest verb a quelcom inútil, estúpid, prescindible. El somriure de compromís i l'insult silenciós.

No sé fer malabars.
No sé aguantar-me al fil, no sé tornar-me invisible, no sé introduir-me espases a la gola o escupir flamarades de foc. Que no, que ni amb casc sóc capaç de posar-me dins el canó.

No sé fer malabars.
No sé ser el que no sóc, no sé conviure entre desiguals, no sé riure gràcies alienes sense que em caigui l'ànima als peus, no sé tractar amb desconeguts sense incomodar-me, no sé besar-te davant de gent, no sé aguantar-vos i el pitjor de tot, ara ja no sé defugir-vos.



La gàbia i la no-gàbia en plan Zhuangzi:
Somiava que era papallona i volava dins la gàbia. Meravellós.
Em desperto i hi sóc. I la papallona que no torna.




De relacions públiques no en tinc ni el sexe als parcs:
són ganes de passar fred i sortir-ne acribillat.