Beaujolais

Jo estic segur que algun dia follarem gràcies a això
El de la 13

Davant un jove escriptor, no pots valorar que escrigui bé, pots valorar que escrigui.

El veritable tresor del jove escriptor serà, més enllà de la qualitat dels seus adjectius, la quantitat. La quantitat de paraules que conegui, amb les que jugui, la quantitat de les seves lectures, algunes interessants, les altres només distretes, la quantitat de línies que escriu cada dia, la quantitat de moments, en definitiva, que sent l'impuls d'escriure i s'hi aboca, enfervorit.

Els joves no fotem bé res. No tenim cap talent especial. Com a molt alguna marrana avantatjada se'n surt amb nota a l'hora de fer sexe oral. El talent és com els bons vins, un misteri que descobreix el temps. Els joves som tan ineptes que considerem el Beaujolais Nouveau un bon vi, i amb els ulls encesos, el fem la icona d'un parricidi vinícola, o d'un parricidi total. Tot això cantant a veu trencada i a les tantes, versions porques del Trencanous txaikovskià, és clar.

Els joves han d'escriure, però per sobre de tot han de llegir. Han d'opinar, però per sobre de tot han d'escoltar. Han de sermonitzar, però per sobre de tot han de viure.

Que sí, que no seré jo qui es foti amb un gifted child que va de liberal i s'ernia intentant imitar a Baudelaire. Posturetes. Estúpides, la gran majoria d'elles. Fer-te l'erniat per acabar erniat.



La joventut com el beaujolais: malgastant-se abans que arribi a ser un bon vi.