Cementiri d'elefants

Aquesta mirada no és la meva.

Joventuts esplèndides, florescents, il·limitades.
Caòtiques, ambicioses, totalitàries.

Ho vull tot.
L'absolutisme és l'únic isme que profeso.



Madureses lluny de l'arbre, salvats d'esdevenir compostatge per una mà caritativa.
Acabar essent pastís de poma que acompanya un cafè de dimarts nit recordant, enyoradissos, quan érem guerrers.



Volar.
L'òstia serà descomunal, però no penso estalviar-me-la.