Foteu-vos el puto pòster de trainspotting pel cul

En el futuro no habrá hombres y mujeres, sólo gilipollas
Trainspotting

Molaria dir que tinc una nova vida, que he deixat enrere el passat, que buff, quina passada, que estreno pis, cotxe, feina i companyia, que a partir d'ara tot serà diferent, que de tant en tant cal fer canvis, que qui s'estanca no progressa, que la vida són dos dies i s'han d'aprofitar, que tothom mereix regalar-se un canvi, que la meva nova vida és la reòstia i no la canviaria per res del món, que és la millor decisió que he près mai, que com podia viure d'aquella manera, que allò d'abans era malviure, que quina sort que he tingut i que "tio, coi, perquè no t'hi animes tu també? No saps el què et perds".

Vale va, no molaria.
No molaria una merda.

Triem què som i què volem ser cada dia.
Triem com volem viure les nostres vides a diari.

Si la teva vida és una merda, fes-hi alguna cosa, capoll.
Si la teva vida ja era una merda ahir, doncs ja t'hi val.

Demà tindré 30 llibres més. Hauré de trobar la meva Bebelplatz.

M'agradaria escriure com l'Anna, tenir un Journal com l'Anna, fer-me fotos com l'Anna, viatjar com l'Anna i, és clar, també sostenir-me en el no-res.

Per cert, algú vol sortir a l'Entrelínies?

Avui, el pintor, el ladrón, su mujer y su amante reciten al Teatre Auditori de Granollers. Per poc que pugui, no me'ls perdré.