Umberto? Umberto, Umberto, Umberto...

Los resultados han sobrepasado todas las expectativas
Steinbeck

La noia de cara bonica i nom ridícul s'atura degut a uns crits etílics i, després de reconèixer a algun dels energumens de la nostra comitiva, decideix fer-nos cas i dedicar-nos uns minuts.

Es toca els seus rínxols d'or brut mentre neda en el primer plat de convencions socials, i tot seguit exhibeix tímidament la seva vida brutal d'artista total vivint al Raval, eludint qualsevol menció a que el seu cuchitril put a curry les 24 hores del dia.

Tot seguit ens parla dels seus fantàstics estudis de joieria conceptual a nivell low-brow perquè la nostra borratxera de bar brut -el peor lavabo de Escòcia versió "guapos, venga que os regalo una tapa"- ho entengui, mentre nosaltres fem malabaristes gàstrics per no rotar-li a la cara de Mary Pickford suburbial.

Quan se'n va amb el seu somriure de mirall gastat, decidim que ens la follaríem per torns, però al no posar-nos d'acord en l'ordre -sempre estem igual- acordem esquarterar-la lentament i acabar pel cap, ja que no volem negar-nos el plaer de sentir la seva veu d'argentina sense accent mentre ens llança improperis de princesa de Kan Kukal.

Anar de tornada només és podrir-se abans.