Vivaldi

la gent que no pensa
ho té més fàcil

Desert o oasi,
solitud o companyia,
bramar o exasperar-se,
en el fons no podem queixar-nos:
tenim acotats els dos extrems del pèndol,
coneixem la trajectòria d'oscil·lació,
som cíclicament les dues cares d'un rellotge de sorra.