Elisi

There's no love like the future love
Madonna

L'amor de veritat no espera, no m'enganyis fill de puta de veu bonica, ves-te'n a encisar nenetes, ves, acorralant-les en ple període premenstrual i ofegant-les en un mar de llàgrimes.



Avui he somiat que era a París. Bé, allò era una puta barriada com qualsevol altra, pots contar, podria ser l'onzè, podria ser South Kensington, podria ser Calella de la costa. El tema és que només recordo el final del somni, però ha estat bastant espectacular. (parèntesi: els paios de Mala vida que es tiren al metro... és a la línia lila, no? La línia lila és super per tirar-s'hi, hauré de preguntar-ho a l'intimissimi) El fet és que era a aquell barri intentant robar un vélib que vigilava un paquistanès d'aquest d'aquella família nombrosa que tenen ultramarinos a tot arreu. Intentava robar la bici i hi donava voltes i voltes, buscant el moment adequat, quan m'han vingut uns espanyols i m'han preguntat com es deia algo en francès i jo els he respost "on va vivre ensemble". Llavors jo corria, ves a saber perquè, per una espècie de camí fosc entre arbres i de cop veia, lluny, els Champs-Élysées espeternegant, i corria i corria cap allà i els ulls se m'omplien de llàgrimes.



tornar
com l'única alegria que ens queda.