tanta metàfora

Begut, travesses la ciutat.
Massa ombres per tan poca humanitat.
I penses en lletres i en Astruds indignats,
i tenen raó, prou metàfora i malabars.

La metàfora és artifici, copa de més,
saltar amb perxa, conills, barrets.
La metàfora és dir el que no saps dir,
dient-la més grossa, home bala.
Tota metàfora amaga febleses
i tapa un buit. Canonades
que fan més gran l'evident.

'Uns pits preciosos', per exemple,
la descripció més propera a la realitat.
I tot i així coixa, imperfecta
vista l'expressió i albirat el mamellam.
I parlaràs de robis i maragdes,
de semàntiques i finals de trajecte,
parlaràs de fonts de l'eterna joventut
de mercadejar amb ànimes o degustar virtuts.

Mentides, consols, lèxic ansiolític
cobrint el teu propi cadàver,
trist poeta fugaç
incapaç d'escriure el tacte.

[en una dona,] la ironía templada como rasgo de elegancia, de tímida felicidad, en definitiva