Tiene pomada para los Pegamoides?

D'acord que aquell dia t'ho vas currar, d'acord.
Vas mirar-me, vas travessar el desert -devien ser dos metres-
i em vas venir a parlar, d'acord.
I vam parlar de poesia, si,
i vam riure, crec,
i vas impressionar-me, és clar,
però has d'entendre que marxés:
acabava d'arribar a la discoteca i m'estava bevent a sobre.
Fetes les necessitats, calmat, amb la segona birra a les mans
vaig venir a cercar-te, i tota la nit et vaig buscar,
sense èxit, com a les pelis.
Llargament he lamentat que la pulsió alcohòlica
m'allunyés de tu, mas el deber es el deber,
que diuen els superherois.

Vam quedar que m'escriuries,
escriu-me eh? vaig dir-te, abans de...
la pulsió. Total, que com que no ho feres
et vaig escriure un mail, maco, completet,
després de trobar la teva adreça al contàiner.

D'acord que aquell dia t'ho vas currar,
d'acord, però que em contestis l'e-mail ara,
al cap de dos putos mesos,
em sembla exagerat, d'un divisme quàntic,
molo más que una chica Almodóvar.
Pensa que en dos mesos podria
haver-me follat una pelandrusca podria
haver pillat tres sífilis i quatre gonorreas podria
haver mort tirat pels puestos podria
estar vivint a una narcosala, podria
haver acabat devorat pels cucs i tu ni te n'haguessis enterat.

Dos mesos per contestar un email i no és ni poètic ni et declares ni res.
En circumstàncies normals, t'hagués enviat a la merda.
Una de dues: o jo estic molt sol o eres molt maca.
O millor encara: totes les anteriors són correctes.