Com a mínim des d'ahir

sexe sense amor, la majoria de la gent intel·ligent ho fa

Gràcil,
avances aliena als rails,
levitació electromagenta
lluint un bronzejat tràiler
-d'aquells que avancen tota la peli-
avançant-me el teu agost
de mojito i carril VAO
mentre empenys la maleteta
que et durà a Mallorca o Eivissa,
que per tu sempre serà Ibiza i per mi,
de Formentera germana lletja.
T'asseus al meu costat, llimac,
deixant un fastigós rastre de pipes.


"Tan a prop i tan lluny",
tota distància que és anada i tornada,
morir com el zero verd de la ruleta
i demés obvietats d'esteta.


El millor Estellés és l'urbà,
el de blocs de pisos, Suetonis fills de puta,
rosaris en família i deixar finestres obertes
per flairar-te entre tarongers.


I el monstruós soroll de túnel,
de metro línia lila,
perseguint-me totes les hores del dia.