Poema sense poeta, escriure sense tinta, cuetades sense musa, insulines buides, riques a bars de pobres i pobres a bars de riques, sang blava, bloody gintònics, perdre's. La de Portishead que no deixa de sonar, protegint-me d'alguna cosa, encara no sé massa bé què. Viure i treballar, els mil euros al mes gastats en oci en dones en drogues en alcohols, en curar-te de les vuit hores de curro. La versió hipoteca és més dura, sol reduir l'oci a banquets catòdics. Cotolengo lliure i tropical. Avui, tornant a casa, desitjava que m'atropellessin. E-coli, anisakis, ametlles bordes. Travessar sense mirar, deixar que les branques m'esgarrapin la cara. No evitar-ho. No lamentar-ho. No plorar mai més.