Més cavalls blancs

order soma
Spam literari

Imperatiu cafè d'havent dinat que és vèrtex del dia, eix de simetria, darwinià tret de sortida, inici de totes les veritats i les mentides. Dispersió total de finals d'agost, el jo llençant-se focs artificials al cervell, coets pagesos d'aquest que haurien de provocar pluja, pólvora en suspensió que hauria de precipitar però res de res, tu, només l'amenaça taronja d'una tempesta bíblica i un mal de cap de collons, de tanta ressaca contínua.

Llegeixo Whitman quan desitjaria Max Jacob, m'empapo a estones del poemari de l'Anna Vallbona -i hi veig camins i dreceres i paisatges i els horitzons que són l'hòstia de llunyans, hi veig boscos, prats i camps de poesia a punt per especular-hi i fer-se d'or- i retorno al meticulós estudi del no-res, com cada tarda. Fa tant que no trepitjo Formentera que ja no sé si és una illa, una novel·la o un obscur meandre en la memòria.

Llop, sóc a punt d'oblidar-te els cognoms.