Pels que em titlleu d'espam

Aquest any...

Podria enviar-vos la típica postal.
La del parenoel borratxo sobrepassant-se amb els nens,
o la de l'arbre de Nadal ple de regals, magníficament embolicats,
substitutius econòmics a la incomunicació que ens parapeta.
Podria escanejar una postal de comerç just,
i anar de bonrollista bevent Coca Cola i calçant Nike.
També podria posar-hi el missatge de sempre,
l'impersonal, suat i políticament correcte
"Bon Nadal i Bones Festes".
Postals de Nadal,
Aquesta cura de consciència que fem
diumenge de puríssima,
enviant missives a tots aquells a qui
hem oblidat durant l'any.
També podria anar de sensible,
i copiar-vos-hi un poema de Martí i Pol
-Benedetti pels filoargentins-
sobrecarregat d'expressions com
nostalgia, malenconia i germanor.
Podria retratar-me amb els fills,
si en tingués, o amb la nòvia
-Sí, encara m'aguanta-
o decorar una pinya tropical
amb garlandes i llums de Nadal.
Podria fer-vos arribar un powerpoint catxondo,
ple de marranes amb gorros vermells,
o bé un d'aquests filosòfics,
existencialment banals.
Podria fer tot això i més,
o bé podria no fer res,
no enviar-vos res, fer com si res,
qui dia passa any empeny,
res de sentimentalismes,
que és com de fet pensava actuar
quan m'he posat a escriure aquest correu.

Però mira,
diuen que els nens i els borratxos
no menteixen, i a vosaltres recau
classificar-me com una cosa o l'altre.
Aprofitaré aquest baixón preturrons
per anar-me'n del sucre,
i confessar-vos
que encara que no ho sembli,
encara que ho dissimuli molt bé
vosaltres sou els veritables protagonistes dels meus dies,
els actors dels meus somnis (bons i dolents),
els extres, secundaris, protagonistes i antagonistes
del meu show de Truman particular.
Sou les persones que més aprecio,
les que friso per retrobar,
aquells que ridiculitzen la paraula individualisme,
amics, parents, coneguts, companys,
sou els adjectius de les meves frases,
els complements de la meva retòrica,
el signes de puntuació de la meva existència.
Encara que no us ho demostri,
encara que sovint ens barallem, discutim o ignorem.
Sense vosaltres això seria una illa deserta,
i no m'acaba d'anar el rollo de màrtir naufragat.
Així que gràcies per ser-hi,
per existir i per acompanyar-me.

I ara em rellegiré aviam què.


Pffff.... Osti...
Bé, va... mmmmmm.... tampoc ens passessim.
No volia dir ben bé això...
M'he posat tou... i sense voler...
Déu meu, quantes mariconades.
D'això....
Aquest correu electrònic mai ha existit.
Ni mencionar-lo. Esteu avisats.



Millor 2007 a tothom.