Words like violence

Picture yourself in a boat on a river
With tangerine trees and marmalade skies
Somebody calls you, you answer quite slowly
A girl with kaleidoscope eyes
The Beatles

La Lucy sempre m'ha recordat a la Virginia Woolf. Debia acabar amb pedres a les butxaques, la pobra. I això que tenia un nom bonic. Avui plegaria roba al Bershka.

A mi tot plegat em sembla una homenatge pòstum als cristians. Nedar d'esquena, en plan tranqui, dins un llac de sang. Som en un musical. A la riba, incansables trompetistes afroamericans. Entre ells, un gafapastas alienat amb el Moog. L'aigua ensangonada cau per una cascada, suposo que metres més enllà hi haurà milers d'extres tallant-se les venes. M'interessa la seva història. La dels trompetistes me la sé. Tot de tons pujats, "posa el color al tope", moreno platja, psicotronia estètica en plan "art nepalí". El Picture yourself com a modus vivendi. I entre xut i xut, la limosna i el penediment setmanal. I sopa de pa sec.

Ganes de cridar Lucy in the sky with diamonds fins que la veu se't fongui com s'acaba fonent la cançó, al cap de tres minuts, entre els gemecs del sintetitzador.

I jo trist i sec i encongit i desitjant sobrevolar Nadal o celebrar-lo entre gintònics a falta de daikiris haitians. No salto per no empotrar-me.

No m'enamoro del Love, tu.

Better living through chemistry, que deien aquells.

Amb un Don't leave me this way
n'hi hauria prou, avui.