d'aloses

Ai, que l'amor, amb els dos ulls tapats,
vegi el camí on manté les voluntats!
Romeo

No hi ha amors absoluts à la Shakespeare.

Tot és parcial, relatiu. I en canvi vé Shakespeare i ens crea un món d'amors absoluts, de restar i morir o partir i viure. Shakespeare hiperbolitza l'amor: o és absolut o m'aguanto la respiració fins defallir. És inconscient però passa: quan acaba l'absolut, em sento morir.

Avui en dia, la felicitat només es troba en desconèixer Shakespeare -impossible- o en superar-lo.