Pleasure slut
De Busco L que em gemini, he de dir, en primer lloc, que no es un poemari seriós. Es més aviat el retrat irònic d'un passat i d'un futur, en l'emoció plasmada del present. Es la teranyina de la personalitat que intenta atrapar totes les mosques que la vida ofereix, com fan tots els poetes, de fet, però de manera distreta i funcional, satírica de vegades i d'altres passional. Es una broma de mal gust, es un crit a la consciencia.
Es un crit de denuncia, del present, vist des de la personalitat que intenta copsar-ho tot. En la manca directa de referents en la post-modernitat contemporaneïtat la L que ens gemini, haurà de ser el punt de vista de la primera persona, de l'autoreferent a l'hora de traduir i descomposar el món que ens envolta, per entendre'l i composar-lo de nou per explicar-lo. I només la poesia pot fer-ho. Pot parlar de l'home des de l'home. La L que ens gemini haurà de ser, doncs, un tret comú entre les nostres vides i el món que ens envolta. De que parla la poesia sinó? De vivencies, de records, reals o imaginaris, que queden atrapats per la teranyina i que ens son mostrats, de vegades a grans pinzellades, d'altres, amb metòdica constància, però sempre amb el punt de vista de la ironia i de l'humor.
Com a primer poemari amés, també és la recerca d'un llenguatge per traduir el mon, es un experiment per intentar copsar que hi ha de l'autor al món i que te el món de l'autor. És un crit d'auxili per entendre'l, per comprendre'l per adaptar's-hi des d'un punt de vista no gens comú, el dels referents il·lustres del passat, de vegades, d'altres des del futur però sempre en un llenguatge del present i per lectors del present. En general, Busco L que em gemini és més aviat un dietari poètic, un recull de vivències traduïdes, decorades, inventades, que busquen, que no es conformen amb el món del present, sinó que han de sortir a buscar el passat i imaginar el futur, sense caure en l'absurd quotidià, sense caure en la banalitat, si no més aviag, en fotent-se'n, descaradament.
Vivències quotidianes, d'altres mes
Es un crit de denuncia, del present, vist des de la personalitat que intenta copsar-ho tot. En la manca directa de referents en la post-modernitat contemporaneïtat la L que ens gemini, haurà de ser el punt de vista de la primera persona, de l'autoreferent a l'hora de traduir i descomposar el món que ens envolta, per entendre'l i composar-lo de nou per explicar-lo. I només la poesia pot fer-ho. Pot parlar de l'home des de l'home. La L que ens gemini haurà de ser, doncs, un tret comú entre les nostres vides i el món que ens envolta. De que parla la poesia sinó? De vivencies, de records, reals o imaginaris, que queden atrapats per la teranyina i que ens son mostrats, de vegades a grans pinzellades, d'altres, amb metòdica constància, però sempre amb el punt de vista de la ironia i de l'humor.
Com a primer poemari amés, també és la recerca d'un llenguatge per traduir el mon, es un experiment per intentar copsar que hi ha de l'autor al món i que te el món de l'autor. És un crit d'auxili per entendre'l, per comprendre'l per adaptar's-hi des d'un punt de vista no gens comú, el dels referents il·lustres del passat, de vegades, d'altres des del futur però sempre en un llenguatge del present i per lectors del present. En general, Busco L que em gemini és més aviat un dietari poètic, un recull de vivències traduïdes, decorades, inventades, que busquen, que no es conformen amb el món del present, sinó que han de sortir a buscar el passat i imaginar el futur, sense caure en l'absurd quotidià, sense caure en la banalitat, si no més aviag, en fotent-se'n, descaradament.
Vivències quotidianes, d'altres mes
Llençat per Alejandro a les 1:08 PM
