Wednesday

über alles


Què vols.



A partir d'ara quan la petarda dels Dover cridi the phone is ringing the clock is ticking just let me out seré sempre a Cassiopeia, saltant com un posseït, abraçat a una Pilsner i flipant al veure com l'Erasmus més boja del món es contorneja dalt del pòdium com si estigués a la Teta Enroscada. I quan el gat escanyat de nom Amparo gemegui waiting by the phone oh no! I haven´t heard the news oh no! I haven´t checked the watch oh no! You´re weighting me down seré botant com si m'hi anés la vida entre l'atònita mirada d'alemanys massa poc ebris, còmplice d'una Europa millor, d'un alcoholisme comú, d'una festa intergalàctica, deixant el pavelló a una alçada d'aquelles que cal escala per baixar-lo. I quan la puta dover xiuxiuegi amb aquella veu fulana And I know this song is stealing your thunder and I know you´re bringing me down seré assegut als sofàs de bellut vermell barat, de tela que penja, i després de mirar-te ballar tres cançons, embadalit, aniré a buidar la bufeta als lavabos übergraffitejats marca de la casa i demanaré una altra birra a la morena de la barra, que crec que és polonesa (2 euros) per, un cop acabat el primer glop, sentir que la puta madrilenya dels collons sona a la sala de baix i baixar-me les escales de tres en tres, entre preteens teutònics magrejant-se, per saltar entre la multitud i abraçar-vos, foll, abans que al gat cantaire li soni el telèfon i comenci amb the phone is ringing the clock is ticking just let me out.