Manzoni a la carbonara
"En aquesta peça, l'artista ha volgut abocar els conflictes amb els que conviu diàriament i les pressions internes de viure en societat, en un críptic homenatge a aquells individus amb els quals no combrega ideològicament però si que conviu pacíficament, retornant en certa manera al mite del racionalisme antibel·licista, tant practicat en aquests territoris i que, malgrat tot, cap líder mundial ha arribat a fer seu"
[...]
"És evident que l'artista elabora una meritòria i meditada crítica al món de l'art contemporani, en les seves vessants plàstiques i poètiques, essencialment. Davant la voraginosa força d'un mercat que tot ho abarca i tot ho valoritza, l'autor sembla oposar-s'hi, amb l'obra com a criteri, l'obra com a barem, l'obra com un crit a la desesperada dient "Ep, això no és bo", "Escolteu: això que tots alabeu no val res", etcètera. L'objecte artístic resultant és també una defensa dels valors tradicionals, de l'artesania ben entesa, reflexiva i sàvia, el traç correcte, l'execució sublim, perfecta. Un retorn a l'humanisme en uns temps en que es sacralitzen les estrelles del Pop"
[...]
Les tonalitats de l'obra, de contundents tons marronosos i subtils grocs dissolts, ens retornen a Gaia i són clarament un clam a la terra. Els inquietants grumolls inidentificables tenen, sens dubte, molt a veure amb l'ahir, la immediatesa de l'artista, una immediatesa però, que malgrat ser contemporània i urbana no pot deixar de ser original i humana. La naturalitat de la proposta contrasta de manera colpidora amb la blancor inèdita, impol·luta i estèrilment ofensiva del museu.
[...]
En definitiva: en aquest homenatge als seus companys artistes contemporanis l'autor ha volgut demostrar que el relativisme és, avui en dia, una indecència, i que, malgrat la mal·leabilitat dels temps, hi ha coses que mai canvien i ell no s'estarà d'expressar-ho."
PS: Si ha d'alleujar a algú, la merda no és meva.
[...]
"És evident que l'artista elabora una meritòria i meditada crítica al món de l'art contemporani, en les seves vessants plàstiques i poètiques, essencialment. Davant la voraginosa força d'un mercat que tot ho abarca i tot ho valoritza, l'autor sembla oposar-s'hi, amb l'obra com a criteri, l'obra com a barem, l'obra com un crit a la desesperada dient "Ep, això no és bo", "Escolteu: això que tots alabeu no val res", etcètera. L'objecte artístic resultant és també una defensa dels valors tradicionals, de l'artesania ben entesa, reflexiva i sàvia, el traç correcte, l'execució sublim, perfecta. Un retorn a l'humanisme en uns temps en que es sacralitzen les estrelles del Pop"
[...]
Les tonalitats de l'obra, de contundents tons marronosos i subtils grocs dissolts, ens retornen a Gaia i són clarament un clam a la terra. Els inquietants grumolls inidentificables tenen, sens dubte, molt a veure amb l'ahir, la immediatesa de l'artista, una immediatesa però, que malgrat ser contemporània i urbana no pot deixar de ser original i humana. La naturalitat de la proposta contrasta de manera colpidora amb la blancor inèdita, impol·luta i estèrilment ofensiva del museu.
[...]
En definitiva: en aquest homenatge als seus companys artistes contemporanis l'autor ha volgut demostrar que el relativisme és, avui en dia, una indecència, i que, malgrat la mal·leabilitat dels temps, hi ha coses que mai canvien i ell no s'estarà d'expressar-ho."
Si per art entens fer merda, almenys que faci pudor.
Lema del 5000 dòlars
Lema del 5000 dòlars
PS: Si ha d'alleujar a algú, la merda no és meva.
Llençat per A a les 11:04 AM
