Französische Straße

Hi ha diverses maneres de tocar el cel.

Els apocalíptics et diran que no,
que si toques el cel l'embrutes,
i que t'hi has d'acostar amb l'ànima,
purificant-la, un cop neta.

Et parlaran d'escolar-te dins un atrotinat edifici de Toronto,
seient d'amagat al replà del quart pis,
de desfer-te mentre l'excèntric amb guants
interpretava les Variacions a l'altre costat de la porta.

Et parlaran de llegir els clàssics
i anar passant hexàmetres
de pèlags i aqueus
fins que se't posi dura.



Els integrats, en canvi, et prometen que
el cel és aquí i ara, i que només has de saber veure'l.
El cel és actitud, et diran, i marxaran, altius
i orgullosos d'haver-te deixat anar una puta obvietat.

Et parlaran de fer multiplicacions amb el teu millor orgasme,
t'entaforaran divertides píndoles multicolors a la boca,
i la promesa de volar deixarà de fer-te gràcia
quan el seu cel et sigui l'infern a la terra.



D'altres, menys extrems, et parlarem d'onze hores
veient Shoah, del Raimat Abadia,
de la solitud, la sèrie Seagram o el Palazzo Venier.
Et parlarem del Jump de Madonna o del seu puto
amic Bukowski, que la despreciava, el molt cabró.

Et parlarem de viure en un coma sota control,
et parlarem de morir cada dia i renéixer,
et parlarem de potencialitats, d'esclatar,
de deixar-t'hi la pell i córrer a hivernar,
de plorar fins a buidar-te i d'omplir-te fins a plorar,
et parlarem d'intensitat, de notar les venes,
d'hiperestimulació, d'ultrasentir.

Et parlarem d'intuïcions i fracassos,
d'inspiració i musses,
de davallades als inferns,
de trencar-te per dins i recompondre't,
de conformar-te amb l'inconformisme,
d'excel·lència i rebuig empaperant
els nostres jos.

Et parlarem de majúscules
i de recerca, d'aguantar-se la respiració
i no inspirar fins que valgui la pena,
et parlarem d'autosuperació,
d'autosupuracions, d'esquizofrènia existencial:
de fàrmacs.

Et parlarem de balancejar els blancs,
els negres i tota l'escala de colors,
de fer bombolles i habitar-les,
de no deixar res per l'endemà
i l'endemà fer-ho tot.

Et parlarem de viure de propines,
de ballar el riure i pensar el ball,
de deixar-te endur endins, de
perdre't i enyorar-te, de no amagar-te
perquè igualment no t'entenen,
de nedar en color-field paintings.

Et parlarem de viatjar per coneixe't
de dormir per oblidar-te,
de sentir cançons dance en loop infinit
i de construir-hi realitats habitables damunt els beats.


Et parlarem de sobreviure,
que no és res més que
la nostra trista manera
d'estar per sobre els qui viuen.


N'hi ha més,
però aquesta és la nostra manera de tocar el cel.