Rhythm is a dancer

Ooh, it's a passion
Ooh, you can feel it in the air

Érem a qualsevol càmping de mala mort, perduts rere corbes i corbes de la nacional dos, a tocar d'una duna entre rocs que anomenàvem platja. Al matí van muntar la tenda mentre jo amagava la meva inutilitat al supermercat del recinte, que venia alcohol i pasta a preus alemanys. El càmping era vell, sense encant i ple de serbis. Se n'observava tota la tipologia sota la pineda: L'exmercenari, amb samarreta imperi i enormes braços tatuats que sempre sostenien ampolles, el mafiós escanyolit, de cabell llarg, barba de dos dies i mirada de sàdic i les putes, rosses totes elles, que prenien el sol nues a les seves parcel·les, però mai te les miraves de por que et feien els seus col·legues.

Tot això ve perquè la primera nit, a la platja i després de passar-me la tarda embadalit amb el pitram d'alguna companya, vaig decidir separar-me del grup, de la rotllana dels "amics" que bevien entre ganyotes una infumable barreja de ginebra i llimona. Vaig asseure'm sol uns metres més enllà, mirant les onades, a la vista de tothom però prou allunyat per no sentir el hihihi hahaha de les hormones.

Llavors, tan adolescent com avui, vaig desitjar que la massissa de pits generosos es fixés en mi i, en un acte d'amor cinematogràfic i impossible, vingués a seure al meu costat, creixent deu anys de cop i deixant enrere l'adolescència en un instant. Hagués estat un error: jo en el fons devia voler una mamada, i crec que vaig acabar pelant-me-la entre les canyes, de tornada al càmping.




L'endemà al matí, durant el revival d'aquella nit "memorable" vora la piscina, vaig haver de dir que m'havia posat malalt per evitar l'expulsió irrevocable entre els mascles alfa, i seguint el pla B de tot perdedor, vaig tirar-me el matí bussejant-me la piscina de punta a punta. Cap noia, fos del volum pectoral que fos, va valorar la meva gesta, de manera que fou una insuficiència respiratòria malaguanyada.

Quan ja enfosquia, vaig tornar a separar-me del grup -òbviament, ningú se'n va adonar- i vaig fer un balanç de la meva existència, sabent-me en una cruïlla. O m'estimbava rocam avall, clavant-me canyes i punxes fins a expirar, esguerrat, vora la via del tren, o bé agafava el timó de la meva vida i, amb totes les meves forces, intentava redreçar-la. Vaig optar per aquesta segona opció.

Em vaig encaminar a la discoteca del càmping, una terrassa amb il·luminació epilèptica on tot era feromonal, i vaig matar-me a roms amb cola. Abans de perdre la dignitat entre vòmits, recordo que sonava Rhythm is a dancer.


Des de llavors és una cançó que m'encanta.