Kunst ist schön (aber tu puta madre)

Vilamarí i Urgell...

Els matins són com una pasta de fer pizzes, o com el seu formatge un cop cuit, que s'allarguen i empetiteixen sense que puguis fer massa més que felicitar al pizzero i cagar-t'hi alhora. A casa mai queda igual i estirant estirant, m'has deixat sense matí, italià xuloputes.



Avui només m'activen les cançons més poppys dels grups més horrendos -sí, els de veu andrògina i pinta de suïcidats- aquelles que flipen a les cleopatres -cleòpatres, perdó- de discoteca, les de CRIT HISTÈRIC quan senten l'inici de la cançó, perquè ÉS la SEVA cançó, igual que la d'abans i l'anterior. Sí home, les noies sense pit de Razz que sobrevolen les cançons tararejant-les i ballant com balla la Marilyn tocant la mandolina al tren, camí de Florida, abans que li caigui el whisky i la Geraldine (o era la Josephine?) la salvi. Avui sóc d'aquelles cançons facilones que ballen les clons a Razz tocant-se unes amb altres, refregant-se en plan La teta enroscada, fruint d'una llibertat sexual que no sabrien definir ni contextualitzar històricament però que, intueixen, ja han aconseguit (la Superpop hi ha ajudat molt), una llibertat sexual a la què eludeixen amenaçadorament quan, endut de les provocacions continues de la marrana de torn, decideixes, envalentonat per l'alcohol i l'escalfada, deixar-te d'històries i passar a grapejar-la sense escrúpols i, si pot ser, fent els petits sorolls obscens amb la boca que has après de Rocco Siffredi.

Que tu també tens referents, què s'han pensat.

Slanted eyes meet a new sunrise
A race of bodies small in size
Chicken chow mein and chop suey
Hong kong garden takeaway

fill-de-puta-de-quillaco
fill-de-puta-ambmotereta




Avui per avui, l'únic avantatge d'un canvi de sexe és que em facilitaria les reclamacions postexàmens.