vaselina

senyoreta, m'estimi amb molta força i primavera

Lamento tants laments. Res importa, ja.


Sóc Gregor Samsa i no he tingut ni temps d'explicar-ho.
He explotat sota una sabata amb presses,
txof
i ja sóc vísceres sobre la vorera
a cada metre i mig, unes passes enllà.



Sec,
ni brams ni mocs ni sang
els ulls envermellits de tan mentir-me.

Pendent no em fotéssiu el pal,
epidermis enfora,
em dessagno d'una absurda hemorràgia interna.



Sóc l'autòmat d'abans,
aquell que repudiava.
El cinisme ho pot tot,
el nihilisme ha tornat per destrossar-me.