Dr. Dog

Escriure-ho tot sobre tu m'està costant més
del que podria semblar en un principi,
més laboriós, més metòdic, més difícil que
les vomitades aleatòries habituals, això segur.
Al principi cada palada feia mal, d'acord,
però he arribat tan avall que ja ni ho noto,
de tanta sorra que he bellugat.
Sorra als cabells, sorra a les orelles,
sorra al paladar i sorra a les venes
i clonc a l'última palada, i hi torno
i clonc altre cop, i m'ajupo a mirar-ho
i noto que he ensopegat amb acer.
El terra de la gàbia, suposo,
la base de la peixera, potser.