relíquia

Construïa un mur d'un buit,
d'una absència i mil records gastats,
de petons morts entubats a la memòria
i m'hi amagava com una barricada.

M'ha anat prou bé, pensava,
dones amistats viatges lectures condons
tot tan nou, tot tan rutilant,
tot tan insignificant ara com abans.

Com una bola de l'Atomium,
com un mitjó Tuesday en un dissabte
que comença ple de sanglots.
Res greu, només un fantasmal pijama
que creia meu i encara és teu,
encara et conté.

El castell de cartes per terra
d'una olor, sense ventada.


Bola extra

El mòbil com la metàfora final:
si sona i encara et trasbalses,
esperant-la, continues tan malalt com abans.