jimmy beans

Després del last call for Easyjet passengers to Manchester van dir que ja podíem embarcar, i que ho farien primer les famílies amb fills i els viatgers amb necessitats especials. Vaig anar cap allà i vaig dir a l'hostessa -perdó, assistent de vol- que jo era un d'aquests passatgers amb necessitats especials. Em va mirar de dalt a baix per tornar novament a dalt i, mirant-me als ulls, em va preguntar quina mena de necessitat especial tenia. Li vaig dir que per volar m'era imprescindible que sonés Bach. Qualsevol cosa eh, vaig dir, els concerts de Brandenburg segur que els teniu, que són a tot arreu, o les mises, o les cantates o les suites angleses. Al final i davant l'incòmode silenci de la noia, potser atabalada amb tantes partites, sonates i motets, vaig atrevir-me a suggerir la tocatta i fuga, però crec que ja no m'escoltava. A l'arribar a Eivissa vaig omplir un full de reclamacions: durant el viatge ens van posar chill out.